EL CLUB DELS CONFOSOS
A veure, resulta que tenir un bloc està molt bé, però... abans que res, has de tenir clar quina mena de bloc vols tenir i jo no ho tinc gens. De clar, vull dir.
Per una banda, hi ha dies que estic molt reflexiva i tinc ganes d'escriure pensaments que se m'ocorren al moment. Per altra banda, certs dies, m'aixeco amb el peu esquerre i em sento molt més càustica de l'habitual i començaria a disparar paraules emmetzinades que, a més d'un, li aixecarien el serrell de cop, deixant-lo més dret que la cua d'un gat esperitat. I ho dic per aquella gent que em coneix i diu que sóc dooooolça com la meeeeel...
Doncs no! Us ben asseguro que puc ser més àcida que la llimona amb vinagre, que segur que deu ser àcida i agra de pebrots!! ECCCSSSSS!! Només de pensar-hi se m'esmussen les dents!! A vosaltres no?
Però m'estic perdent una mica i he de tornar al fil del que deia.
El que us volia explicar és que m'he decidit a escriure un bloc i no tinc clar si el vull fer literari i allò que se'n diu seriós o si el vull omplir de les bajanades que se'm passegen per la ment a tothora. Per cert, algú sap com la puc desconnectar?
Ah, bé, sí, jo ho sé. O, millor dit, ho hauria de saber.
Aquest diumenge vaig fer un taller sobre espiritualitat i salut i sí, semblava que allí tothom estava molt centrat i que la única desequilibrada era jo, perquè només feia que sentir "oooisshh", "fabulós", "sí, sí", "què bé", "mmm..., "això és fantàstic". I jo allà, seguint les instruccions del que deien. Meditant amb els ulls tancats.
O fent-ho veure, perquè més aviat podria dir que estava resant en hebreu, sobretot mentre pensava en qui es va inventar aquesta posició tan antinatural per seure. I, alhora, obria dissimuladament només un ull (no fos cas que m'enxampessin espiant i no pas levitant, Déu me'n reguard!) per veure si algú més feia fil.la d'estar pensant què coi feia un diumenge pel matí allà, totalment encarcarat, en comptes d'estar mandrejant al llit fins les tantes, aprofitant que no s'ha de matinar. Aix...
O fent-ho veure, perquè més aviat podria dir que estava resant en hebreu, sobretot mentre pensava en qui es va inventar aquesta posició tan antinatural per seure. I, alhora, obria dissimuladament només un ull (no fos cas que m'enxampessin espiant i no pas levitant, Déu me'n reguard!) per veure si algú més feia fil.la d'estar pensant què coi feia un diumenge pel matí allà, totalment encarcarat, en comptes d'estar mandrejant al llit fins les tantes, aprofitant que no s'ha de matinar. Aix...
Resumint i en poques paraules, el que us deia és que hauré de reflexionar seriosament sobre la temàtica del bloc, perquè tinc un semi-col.lapse mental sobre la qüestió. Em disperso massa fàcilment i ho voldria fer tot però es veu que en això dels blocs t'has de centrar una mica, perquè si no els seguidors es confonen.
SEGUIDORS???!!!
Tinc seguidors??
Oooohh, quina il.lusió!!!
Seguidors meus: sapigueu que, abans que vosaltres, la confosa sóc jo, així que... podeu estar ben tranquils. Si us sembla bé, podríem formar el club dels confosos. No us hi apuntaríeu?