"El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis." ELEANOR ROOSVELT







dimarts, 25 de setembre del 2012


EL CLUB DELS CONFOSOS




A veure, resulta que tenir un bloc està molt bé, però... abans que res, has de tenir clar quina mena de bloc vols tenir i jo no ho tinc gens. De clar, vull dir. 


Per una banda, hi ha dies que estic molt reflexiva i tinc ganes d'escriure pensaments que se m'ocorren al moment. Per altra banda, certs dies, m'aixeco amb el peu esquerre i em sento molt més càustica de l'habitual i començaria a disparar paraules emmetzinades que,  a més d'un,  li aixecarien el serrell de cop, deixant-lo més dret que la cua d'un gat esperitat. I ho dic per aquella gent que em coneix i diu que sóc dooooolça com  la meeeeel...

Doncs no! Us ben asseguro que puc ser més àcida que la llimona amb vinagre, que segur que deu ser àcida i agra de pebrots!! ECCCSSSSS!! Només de pensar-hi se m'esmussen les dents!! A vosaltres no?

Però m'estic perdent una mica i he de tornar al fil del que deia. 


El que us volia explicar és que m'he decidit a escriure un bloc i no tinc clar si el vull fer literari i allò que se'n diu seriós o si el vull omplir de les bajanades que se'm passegen per la ment a tothora. Per cert, algú sap com la puc desconnectar? 

Ah, bé, sí, jo ho sé. O, millor dit,  ho hauria de saber.

Aquest diumenge vaig fer un taller sobre espiritualitat i salut i sí, semblava que allí tothom estava molt centrat i que la única desequilibrada era  jo, perquè només feia que sentir "oooisshh", "fabulós", "sí, sí", "què bé", "mmm..., "això és fantàstic". I jo allà,  seguint les instruccions del que deien. Meditant amb els ulls tancats.

O fent-ho veure, perquè més aviat podria dir que estava resant en hebreu, sobretot  mentre pensava en qui es va inventar aquesta posició tan antinatural per seure. I,  alhora, obria dissimuladament només un ull (no fos cas que m'enxampessin espiant i no pas levitant, Déu me'n reguard!) per veure si algú més feia fil.la d'estar pensant què coi feia un diumenge pel matí allà, totalment encarcarat, en comptes d'estar mandrejant al llit fins les tantes, aprofitant que no s'ha de matinar. Aix...

Resumint i en poques paraules,  el que us deia és que hauré de reflexionar seriosament sobre la temàtica del bloc, perquè tinc un semi-col.lapse mental sobre la qüestió. Em disperso massa fàcilment i ho voldria fer tot però es veu que en això dels blocs t'has de centrar una mica, perquè si no els seguidors es confonen. 


SEGUIDORS???!!!

Tinc seguidors??


Oooohh, quina il.lusió!!!

Seguidors meus:  sapigueu que, abans que vosaltres, la confosa sóc jo, així que... podeu estar ben tranquils. Si us sembla bé,  podríem formar el club dels confosos. No us hi apuntaríeu?



diumenge, 16 de setembre del 2012



REMORS






Mirant per la finestra veig desitjos ocults, mai verbalitzats, desdibuixant-se amb els núvols de fons. Intensitat preuada, que apareixes només quan vols, de manera capritxosa, seguint els fats del temps. Escolto els flaires que m'arriben, perquè tots i cada un d'ells tenen sons,  inconfusibles, marcats pel temps que deixa l'empremta dins meu. Molt endins, no fos cas que s'oblidessin.

Quan el foc roent t'ha cremat, és difícil dissimular i continuar com si res hagués passat. Ferides sagnants, membres necrosats. Fent filigranes amb fil i agulla, complaem al públic, perquè ja han fet la seva comanda i no els podem decebre. En acabar, esperarem l'aplaudiment que ens consolarà, fins la propera funció.

-Compraràs l'entrada?

-Què passa? Que potser a tu no t'ha agradat?

-Sí, però volia saber la teva opinió. M'importes massa i saps que em pots influenciar, no cal que t'ho digui, no?

-És clar, però, si vols,  fins que es torni a aixecar el teló, et puc deixar lliure. Què me'n dius?




dilluns, 10 de setembre del 2012


LA BONA SORT




Porto tres dies obsessionada amb la bona sort i la mala sort. Suposo que hi té a veure el fet que el meu present laboral s'ha desfet i els fonaments del futur tremolen per tot arreu. Fa por, clar, no és cap secret.  La capsa dels trons s'ha obert i tots els temors han quedat escampats per tot arreu.

I quan dic per tot arreu, vull dir, literalment,  per tot arreu: obro la nevera i allí estan, en forma de llauna de Coca-cola, de cuixes de pollastre o  de meló. Si vaig al bany, tres quarts del mateix: s'han transformat en bastonets pels oïdes o en pintallavis de diversos colors. Un fastigueig constant!

Ara bé, el pitjor de tot és quan entro al llit i apago el llum. Llavors sembla que en comptes d'estar a les fosques, estigui al mig d'un camp de batalla entre els desitjos i els pensaments del meu inconscient que encara és ben conscient. La metralla cau per tot arreu, és impossible desfer-se'n! No em queda més opció que resar intensament i demanar que el que em sembla que ha estat la mala sort es transformi en bona sort.



Les estadístiques parlen de mala sort transformada en bona sort només per una qüestió d'oportunitats. Vaja, allò d'estar al lloc adient, amb la companyia precisa i en l'instant concret. Potser ha arribat el moment de decidir que una servidora, asseguda davant l'ordinador, en aquest mateix moment, té la possibilitat de canviar la sort. 

I, posats a desitjar... que sigui bona sort!


Però, i si és mala sort?

Aix... ja us he dit que porto tres dies obsessionada amb el tema. Si us plau, que arribi la pluja d'una vegada, que humitegi la terra i que apareguin trèvols a tort i a dret i, amb una mica de sort... potser en trobo un, de quatre fulles!!