"El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis." ELEANOR ROOSVELT







diumenge, 28 d’abril del 2013

EMMIRALLATS


Tinc sis nebots i dos més vénen de camí. En total seran quatre nenes i quatre nens igual  a vuit nebots. Déu n'hi do, oi?

Ahir vaig estar amb el més petit de tots, un nadó de cinc mesos, i em vaig adonar que una part del patiment que comporta el no saber quin futur li espera, ni a ell ni a cap dels altres set, desapareix en veure com són  i com es comporten els seus pares i, fins i tot, com són i com es comporten els seus avis.

El tarannà familiar es farà palès en tots vuit nebots, és inevitable. Hi ha una part de comportament que va inclòs en el codi genètic, però hi ha una part que és per simple observació i repetició d'hàbits, costums, valors i principis dels adults amb qui conviuen els infants. La meu rol de filla o de tieta i els deu anys d'experiència docent m'ho han demostrat diàriament: els testos s'assemblen a les olles. És un fet i quan menys ho esperes, amb el més petit dels detalls o aquell que et sembla que no tindrà cap mena d'importància,  ja has deixat impresa la teva petjada en alguna de les seves ments infantils o adolescents.

Som un mirall, n'hem de ser conscients tothora i no oblidar-ho mai.

A una de les nebodes li agrada molt escriure i per Sant Jordi va fer una narració pel concurs del col·legi. Els pares de la noia (té tretze anys) eren al repartiment dels premis i van sorprendre's en sentir i el tercer premi és per a Gust de Maduixa  que correspon a... i era per a la seva filla.

I jo, tota cofoia de tenir una neboda que despunta en el camí de les lletres. 




11 comentaris:

  1. Caram tu, apunta maneres i amb homenatge inclòs a la seva tieta!

    Tindré en compte les teves paraules que em seran molt útils demà mateix. Tinc una trobada amb amics i tots portaran la seva canalla. De vegades els faig coses que no agraden als pares i que a mi no em semblen res de l'altre món, però tenint en compte el que expliques, miraré de controlar una mica com els tracto.

    ResponElimina
  2. la culpa és de la TIA que de petits ja els acostuma a escriure......i bé.
    Bona tia, perquè no m'atreveixo a dir-ho al ravés......per allò del respecte.
    Bona setmana

    ResponElimina
  3. Caram, de tal tieta tal nebodeta. Podries penjar el relat en el blog, seria escaient!

    ResponElimina
  4. Xexu:

    Amb la canalla sempre és una inversió de futur. Tu fas coses ara i no veus els resultats. Potser passaran anys, però més tard o més d'hora sortirà tot allò que hauran après al teu costat. És important saber-ho i portar-ho a la pràctica.

    ResponElimina
  5. Enhorabona tieta Marion per tanta mainada, que la disfrutis molt i, tens tota la raò, s'assemblent a les olles, els setrills,els porrons i a tots els que els envolten. S'ha d'anar amb compte.

    ResponElimina
  6. Joan:

    Ha, ha, ha, no cal que et tallis: tia bona, és evident!! :))
    Però, no ens desviem, el més important és ser bona tia.
    Ara bé, el que sí que espero i desitjo és arribar a ser una gran tieta algun dia.
    Bona setmana a tu també!

    ResponElimina
  7. Loreto:

    Tens raó, perquè amb tants nebots de ben segur que podríem fer fins i tot una pluja d'idees i segur que sortirien coses xulíssimes.
    Prenc nota!

    Audrey:

    S'ha de posar èmfasi en què tant les olles, com els setrills i els porrons tindran la millor qualitat que poden tenir: ser únics i irrepetibles.
    Serà tan fàcil com valorar més les qualitats positives que no pas les que no ho són tant.
    Una tieta no és una mare, per tant... bufar i fer ampolles! :))

    ResponElimina
  8. En quan a nebots em guanyes per vuit a zero, quina pallissa!

    ResponElimina
  9. Pons007:

    Pallissa no gaire perquè és difícil coincidir amb tots a l'hora, per sort, jeje...
    Sí, mira, a tots els ha donat per tenir fills menys a mi. Coses que passen!

    ResponElimina
  10. A mi em passa el mateix. És normal, oi?

    ResponElimina
  11. Josep:

    Normalíssim, Josep, normalíssim! La anormalitat la tenen els altres amb aquest coi de dèria. ;)

    ResponElimina